Sant Hilari Sacalm

Es troba a 45 quilòmetres al sud-oest de Girona, a la serralada Transversal, al sud de les Guilleries. És el municipi més muntanyós de la Selva i s’estén des del pla de les Arenes a l’oest fins al puig de Sant Miquel al nord-est, i des de la Gavarra al nord-oest fins a la serra del Pedró a l’est. Diverses muntanyes superen els mil metres i destaca el turó de Sant Miquel de Solterra amb 1.202 metres.

El terme és ocupat per boscos d’alzines, faigs i castanyers que encara s´exploten. Al pla de les Arenes és on es localitza el conreu de cereals i patates. També té certa importància el bestiar porcí.

La indústria principal és la torneria per a l’elaboració de records turístics. A més de la indústria de la fusta i el suro, com que el municipi és ric en fonts destaca l’embotellament d’aigua mineral (Font Vella, Font d’Or i del Pic).

El sector serveis i turisme és un element important per a la seva economia.

El topònim sembla tenir l’origen a la vall de les Arenes, on encara s'hi troba l’antic mas del Calm o del Cau. Les seves aigües medicinals, que brollen a la dreta del terme, a la riba de la riera d’Osor, a uns quatre quilòmetres de la vila, són conegudes ja des del segle XVII, per bé que les propietats terapèutiques no van ser valorades fins al segle XVIII, quan el doctor Gravalosa va descobrir-ne els efectes beneficiosos.

El 1881 s’hi inaugurava el primer balneari, que va atraure durant dècades centenars de famílies de la burgesia catalana i el 1899 les aigües del municipi foren declarades d'utilitat pública.

La vila està edificada al voltant de l’església de Sant Hilari, i el laberint de carrerons estrets, cases veïnals i placetes en constitueixen el nucli històric. Aquesta parròquia romànica, documentada ja l’any 922, ha estat molt reformada, després dels terratrèmols del segle XV.

Al barri antic trobem Can Rovira, la casa més antiga de la vila, datada del segle XVI, que avui és la seu de l’Oficina de Turisme i un espai per a exposicions. El Museu de les Guilleries ocupa la casa modernista del costat, la Cooperativa.

També destaquen dos edificis d’estil noucentista, obra de Josep Maria Pericàs: la taverna de l’Aigua, on se serveix la famosa aigua mineral, i la font del balneari Font Picant. Prop d’aquesta es troba l’hotel balneari Martín, un important centre d’estiueig des del segle XIX.

A uns set quilòmetres de la vila se situa el castell de Vilavecchia, obra d’Enric Sagnier, de final del segle XIX. El pic més alt de les Guilleries, Sant Miquel de les Formigues, està coronat pel castell de Solterra, del qual només resta la base d’una torre, que es va aprofitar per construir-hi la Creu de les Guilleries. Des d’aquesta alçada es pot gaudir de vistes espectaculars.

Al coll de Querós trobem l’antic Mas Serrallonga, on va viure Joan Sala, el bandoler català més cèlebre. Els indrets i les coves de les Guilleries on s’amagava en Serrallonga són avui lloc d’interès per a molts excursionistes.

La vila serveix com a punt de partida d’una agradable ruta que porta a la roca d’en Pla, un penya-segat situat a dos quilòmetres del poble, amb la capella del Nen Jesús de Praga al capdamunt. Del centre també parteixen altres camins que guien al Canó i a la font del Gurb, a pocs quilòmetres.

Així mateix, la ruta de les ermites permet gaudir, a peu o en bicicleta, del paisatge forestal i de la bellesa de les dues capelles més ben conservades del terme: la de la Mare de Déu del Pedró i la de Santa Margarida de Vallors.

Pel que fa a les tradicions hilarienques, hi destaca el Via Crucis Vivent, que té lloc per Setmana Santa des de fa més de tres segles. També cal fer esment de la festa Torna en Serrallonga!, el darrer cap de setmana de setembre, que rememora el popular bandit i inclou rutes guiades, cercaviles, balls, actuacions i un mercat de productes artesans.