Sant Llorenç Savall

Gràcies a la seva proximitat amb Sabadell i Terrassa, disposa d’una tradicional indústria tèxtil.

Els serveis són molt importants gràcies al turisme: segones residències, estiueig i excursionisme.

Es mantenen els conreus de secà (vinya, cereals, patates i farratge), el bestiar porcí i l’avicultura.

Els inicis de Sant Llorenç Savall es remunten el neolític (5000-2000 a.C.), amb assentaments a les coves de Simanya i del Canal. També es coneixen vestigis ibers (700-50 a.C.) al poblat del coll d’Eres.

Conegut d’antic com a Lacera, el terme es vincula a l’edat mitjana al castell de Terrassa com a part del bisbat i comtat de Barcelona. Al segle X apareix documentat en relació amb l’explotació econòmica de les vinyes del terme, i el 1010 ja figura amb la denominació actual.

Lligat al jou feudal durant segles, el 1450 s’integra dins la Corona i el 1564 Felip II li concedeix alguns privilegis, com la possibilitat d’escollir batlle per a temes civils i criminals.

A finals del segle XVIII comença la seva industrialització incipient (sobretot tèxtil), alternada encara amb el cultiu de la vinya. Al segle XX la indústria es consolida com a principal motor del municipi, amb la construcció del Polígon Industrial de Ponsferrer.

Val la pena apropar-se al bressol del Ripoll, que passa pel bell mig del municipi. El naixement del riu és al sot del Galí, a la serra de Granera, a 640 metres sobre el nivell del mar.

Un altre racó al mig de la natura és la font i les basses de Cal Llogari. Durant anys, aquesta font ha estat un dels eixos del lleure dels habitants de Sant Llorenç Savall, així com d’excursionistes de les ciutats i pobles veïns. A més de la font, l’espai presenta l’interès de les basses amb un sistema de recs per a les zones ocupades per l’horta i el paisatge característic del bosc de ribera al marge del riu Ripoll.

Situat a 743 metres d’altitud dalt d’un turó entre la roca Sereny i el puig de Baiarols es troben les ruïnes del castell de Pera, fortalesa medieval del segle X.

Al voltant del poble, i dins dels boscos del parc natural, es poden apreciar diverses construccions eclesiàstiques, com la petita capella de Sant Jaume de Vallverd, l’església de Sant Feliuet de Vallcàrcara o l’ermita del Dalmau (o de Sant Pere).

Als afores del poble també destaca un arbre monumental, el Pi de les Quatre Besses, situat a la finca del Dalmau, a la vall de Mur, i a més d’una hora del centre del municipi.

D’altra banda, el Marquet de les Roques és un exemple de casa d’estil historicista-neoromànic situada al bell mig de la vall d’Horta.

Sant Llorenç Savall posseeix, sens dubte, un dels termes municipals del país més interessants i rics des del punt de vista de l’entorn natural. Aquesta riquesa li ve donada, en gran part, per l’extensió de massa forestal, que suposa més d’un 90% de la seva extensió.

El municipi, situat al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i la Serra de l’Obac, mostra vestigis de diferents civilitzacions, com els romans, els ibers o els visigots, que hi van deixar restes encara avui visibles.

La seva situació permet gaudir de la natura i fer distintes rutes a peu. Així, les rodalies de la població ofereixen nombrosos paisatges amb encant. Un exemple és la vall de Mur i la vall d’Horta, on es pot apreciar un paisatge amb alguns masos dels segles XI i XII.

Per als amants de l’esport, quan arriba la tardor, el municipi ofereix opcions especialment indicades per als atletes, com la Primera Marató de Muntanya de Catalunya (prova puntuable per a la copa d’Espanya de curses de muntanya), a més de la Trobada de Bicicleta de Muntanya i la Marxa d’Or, que s’hi celebra el primer cap de setmana d’octubre.