Sitges

Tradicionalment, la vinya fou el conreu més important, fins i tot, a partir del segle XVIII, va donar lloc a exportacions a Amèrica d’aiguardent i de la famosa malvasia.

L’activitat pesquera gairebé ha desaparegut, mentre que l’activitat cultural i turística ha passat a ser el sector econòmic més actiu de Sitges. També és considerat un municipi residencial d’alta qualitat, cosa que fa que l’ambient comercial sigui potent i exclusiu.

El nom de la vila, que designa un recipient de relativa fondària on s’emmagatzema el gra, té origen preromà. Les arrels del municipi són, però, encara més remotes, ja que a la punta de les Coves i al turó de la Punta (on avui hi ha l’església i l’Ajuntament, respectivament) s’han fet troballes anteriors al període neolític. També s’han apuntat assentaments ibers, dels segles IV i III a.C. i petits nuclis de població romans del segle I.

El terme va pertànyer a diverses famílies: Geribert, Sitges, Fonollar... El cap del llinatge d’aquesta última, Bernat de Fonollar, que dominà la vila entre 1306 i 1326, tingué bones i estretes relacions amb Jaume I. Posteriorment, el terme va passar a mans de la Pia Almoina (institució de caritat) fins al 1814.

Des de temps antics, la localitat havia estat un enclavament econòmicament estratègic, ja que del seu port sortien la major part dels productes del Penedès. Va continuant sent-ne l’única via de sortida fins que al segle XIX es va construir la línia de ferrocarril que uniria Vilafranca del Penedès amb Barcelona.

El comerç al segle XIX es traslladà a l’altra banda de l’oceà, amb la recerca de fortunes a Amèrica. Sitges en va ser un autèntic epicentre: el 1883 el 27% dels catalans que comerciaven amb aquest continent eren del municipi.

Sitges ofereix un perfil divers, on conviuen vestigis antics amb projectes de rabiosa modernitat. D'entre els primers, cal destacar el patrimoni arquitectònic que hi van deixar els indians, que forma un conjunt estilístic de primer ordre al barri antic.

A finals del segle XVIII, amb la promulgació de la llei de lliure comerç, molts habitants de la vila es van aventurar a fer fortuna a les Amèriques, especialment a les illes caribenyes, llavors encara sota dominació espanyola.

Un cop retornats, els indians (indianos o americanos) van readaptar els seus habitatges a les tendències imperants del moment en matèria arquitectònica: així, regustos neoclàssics donen pas successivament a apostes modernistes i noucentistes.

De tot l'estol d'edificis emblemàtics d'aquest conjunt cal destacar les cases de Salvador i Josep Mestres (finals del segle XVIII) o les de Pere Jacas i Bartomeu Bascós (1821 i 1847, respectivament). També hi ha notables construccions modernistes, com la Casa de Pere Carreras a la Casa del Rellotge.

A l'entorn d'aquest patrimoni es duen a terme regularment dues rutes que en recorren els aspectes més rellevants: la Ruta Modernista i la Ruta dels Americanos.

L'oferta museística és àmplia. El Consorci del Patrimoni gestiona aquests equipaments i en preserva la vitalitat any rere any. En aquest circuit museístic destaca el Museu Cau Ferrat, que va ser la casa i estudi de Santiago Rusiñol. Situat en un emplaçament que reaprofita vestigis de l'antic castell, aplega pintures i dibuixos de l'artista i d'altres figures del modernisme.

El Museu Maricel és l'altre referent d'aquest circuit. Construït seguint la inspiració de l'anterior, reuneix obra medieval donada pel doctor Pérez Rosales i una secció dedicada a escultura catalana moderna i contemporània. També inclou obres murals de Josep Maria Sert i una interessant pinacoteca on s'exhibeixen obres d'artistes lligats al municipi.

Cal destacar l'aportació crucial que va fer l'artista Miquel Utrillo per dotar les instal·lacions d'una nova estètica, després de la marxa del mecenes del museu, el nord-americà Charles Deering. Les obres d'Utrillo van aportar al centre un caràcter més eclèctic i vistós.

El tercer vèrtex d'aquest recorregut és el Museu Romàntic Can Llopis, situat en una finca del segle XIX. S'hi poden repassar les formes de vida quotidianes i els costums d'una família benestant en plena eclosió del romanticisme.

La seva costa té disset platges de sorra fina, molt ben considerades, entre les quals destaquen les dues situades al vessant de ponent, que per l'accés relativament difícil són una molt bona alternativa per als qui busquen gaudir del mar en un entorn més arrecerat.

Aquest ecosistema costaner és objecte d'una curosa protecció i divulgació: el Centre d'Estudis de la Mar organitza recorreguts guiats per descobrir el perfil mediambiental de la franja que uneix els litorals de Sitges i Vilanova i la Geltrú.

Els esports tenen una àmplia cabuda a Sitges: la seva tradició marinera ha derivat en tot un seguit d'aplicacions de lleure relatives al món de la mar, que es reparteixen entre els tres ports dels que disposa el municipi: Port Ginesta, Garraf i Aiguadolç apleguen una oferta que inclou cursos, lloguer de vel·lers i creuers, submarinisme...

Un altre esport que ha fet arrelada a Sitges és el golf, amb el seu concorregut Club de Golf Terramar.

Sitges és també un municipi abocat als negocis i al comerç. Així, per una banda, i a gran escala, trobem el Sitges Convention Bureau, una institució que aplega els millors professionals del ram del turisme de Sitges i que funciona com a gabinet d'assessoria per a visitants i empreses, per mitjà del qual es recomanen les millors instal·lacions per a dur-hi a terme congressos i convencions i que serveix com a immillorable plataforma de divulgació del patrimoni local.

Però a Sitges també té importància el petit comerç: més enllà de la xarxa que formen els establiments de la zona comercial, en un trencall de diversos carrers al nucli de la vila, el municipi posa a disposició del visitant una oferta comercial amb elements més pintorescos.

D'aquesta oferta en destaquen el conjunt d'establiments d'antiquaris o el mercat a l'aire lliure dels dijous, que se celebra des de l'edat mitjana. Donada la particular idiosincràsia turística del municipi, la localitat gaudeix de llibertat horària pel que fa a comerços, fet que permet passejar-se per les botigues fins a ben entrada la nit.

Una altra bona opció per visitar la vila fora de la temporada d'estiu és el Festival Internacional de Cinema de Catalunya, que des de 1968, i sota diferents denominacions, ha estat un aparador de la producció cinematogràfica mundial.

Les festes populars són també un molt bon al·licient per al visitant. Resulten especialment atractives la Festa Major, dedicada a Sant Bartomeu, o la festa del Corpus Christi, una de les més vistoses de Catalunya.

No hem d'oblidar el Carnaval, disbauxat i colorista, que té un dels epicentres més significatius al famós carrer del Pecat. L'origen del nom, però, es deu al vergonyant bany de sang que s'hi va produir l'1 de maig de 1838, quan la vila va intentar repel·lir el setge de les tropes carlines.

En el decurs d'aquest Carnaval se cel·lebra una xatonada popular, moment que serveix als presents per reivindicar els origens sitgetans d'aquest plat, ja que la primera cita documentada al voltant sembla ser va sortir d'aquest municipi.