Tarragona

Tarragona conforma un municipi llarg i estret, paral·lel a la línia de costa, que queda dividit pel curs baix i la desembocadura del Francolí. El territori està format per un relleu trencat per petites valls i barrancs. La mateixa ciutat es troba en un mirador natural sobre la Costa Daurada. Dins del seu terme municipal es troben els espais naturals de la desembocadura del riu Gaià o el de la costa de Tamarit-Punta de la Móra. L´interior del municipi comença a està marcat per la presència dels contraforts de les serres litorals catalanes, és el cas dels Alts de la Bassa Closa.

El sector industrial i els serveis són el principal motor de l´economia municipal. Les indústries més importants són del sector petroquímic i de l´energia.

El sector primari és molt poc rellevant, tot i que la part més important se centra en la pesca. De fet, Tarragona és el principal port pesquer de Catalunya, pel que fa al nombre de captures. A l’agricultura, per la seva banda, es conserven els conreus d’avellaners, garrofers, fruiters, olivers i vinya.

Malgrat que alguns estudiosos situen l’origen de la ciutat a l’època ibèrica, en un assentament anomentat Kesse, l’historiador Plini afirmà que la fundació va ser obra dels romans, més concretament de la família dels Escipions. Després de desembarcar el 218 a.C. a Empúries per atacar la rereguarda del cabdill cartaginès Anníbal, durant la Segona Guerra Púnica, els Escipions van establir un campament a l’indret on després sorgiria Tarragona. És a dir, la ciutat va entrar per la porta gran de la història tot just néixer.

Campament militar als seus inicis, al segle I a.C. es va convertir en colònia amb el nom de Iulia Urbs Triumphalis Tarraco, i entre els anys 26-25 a.C. l’emperador August la va nomenar capital de la Hispània Citerior.

Conquerida pels visigots al segle V, va estar en mans dels àrabs entre els segles VIII i XII, quan va ser reconquerida per Ramon Berenguer III. En aquest mateix segle es va restaurar l’antiga seu metropolitana de Tarraco i es va iniciar un període de recuperació, interromput per l’epidèmia de pesta que va assolar Europa al segle XIV i la guerra civil catalana del segle XV entre el rei Joan II i la Generalitat.

Durant els segles posteriors la ciutat va patir també els estralls de les guerres dels Segadors (segle XVII) i de Successió (segle XVIII). Sense haver-se recuperat d’aquests conflictes, el terrible setge i la posterior ocupació francesa durant les guerres napoleòniques de començament del segle XIX van deixar la ciutat en un estat de misèria i destrucció.

Superada aquesta prova, Tarragona va començar un desenvolupament econòmic i demogràfic que, amb alts i baixos, va continuar durant el segle següent, amb una economia diversificada i una oferta turística cada vegada més àmplia.

Es pot iniciar el recorregut pel patrimoni arquitectònic de Tarragona pel monuments romans, declarats Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO l'any 2000. Aquest conjunt arqueològic està format per les muralles, l'amfiteatre, el teatre, el circ romà i la torre del Pretori, la necròpolis paleocristiana i els fòrums local i provincial, tots al centre històric.

Als afores tenim la pedrera del Mèdol, el pont del Diable, el mausoleu dels Escipions i, ja en altres municipis, l'Arc de Berà (Roda de Barà), la vil·la dels Munts (Altafulla) i el mausoleu de Centcelles (Constantí).

La importància del període romà no ens ha de fer oblidar, però, que a la ciutat també podem trobar monuments i espais de gran rellevància de totes les èpoques. Entre aquests últims el més important és la catedral de Santa Maria, d'estil gòtic. També d'època medieval són el call jueu, la Cambreria, el carrer de les Coques i l'antic hospital de Santa Tecla, actual seu del Consell Comarcal.

Més recents són la casa Canals i la casa Castellarnau (edificis amb una llarga història, de l'edat mitjana al segle XIX), el teatre Metropol i l'edifici de la Tabacalera. I fora del principal nucli urbà podrem combinar platja i cultura si ens apropem al Castell de Tamarit, construït el 1363, i a la torre de la Móra, utilitzada per a la vigilància de la costa contra les incursions dels pirates turcs i barbariscos. Ambdós edificis estan situats a primera línia de mar, a les platges que porten el seu nom.

Entre els museus hem de destacar el Museu Nacional Arqueològic de Tarragona, el Museu d'Art Modern de Tarragona, el Museu Diocesà, el Museu d'Armes Antigues, el Museu d'Història de Tarragona i el Museu del Port.

Amb dinou quilòmetres de costa, Tarragona és una ciutat oberta al mar que compta amb magnífiques platges on es pot gaudir del sol i el bany i practicar-hi tot tipus d'activitats nàutiques.

Hi ha extenses platges com l'Arboçar (popularment Waikiki), situada al bosc de la Marquesa, un ecosistema excepcional molt ben conservat.

Passejant pel centre històric ens adonarem que els tarragonins han sabut unir en un conjunt harmònic tradició, present i futur. Per descobrir els tresors que amaga la ciutat, el millor consell és recórrer-la a peu. A part del patrimoni arquitectònic i cultural, trobarem llocs encisadors com el popular balcó del Mediterrani, que, situat al final de la Rambla Nova, ens permet gaudir d'una magnífica panoràmica del port, l'amfiteatre i la platja del Miracle. Tot seguit, podrem passejar per l'esmentada Rambla, que marca la centralitat de la ciutat.

En les animades places de la ciutat es respira un ambient alegre, ja que Tarragona és ciutat de diversos festivals i fires. Hi destaquen: Tarraco Viva, el festival romà de la ciutat al maig; la Festa de Sant Magí, a l'agost, considerada la festa major petita de la ciutat; al desembre, el Festival Internacional de Cine (REC), i el Concurs de Castells que se celebra cada primer diumenge d'octubre dels anys parells.

L'oferta gastronòmica és molt àmplia. Hi podem degustar des de propostes d'alta cuina fins a saborosos plats tradicionals, amb el peix ocupant una posició destacada.

L'oci nocturn està localitzat principalment al port i a la Part Alta (nucli antic de la ciutat).